Solidaritat amb l'anarquisme cubà

Solidaritat amb l'anarquisme cubà

Sempre hi ha hagut una tradició llibertària en el Carib, existent des de les primeres lluites de segle XIX contra l'esclavitud i per la independència. El moviment llibertari té més de 100 anys a Cuba, però historiadors i editors cubans a sou del Partit comunista ho han fet desaparèixer de la història oficial.

El moviment anarcosindicalista era fort i va ser precursor del progrés social del proletariat, arribant a ser al voltant de 100.000 militants i simpatitzants. Però la persecució governamental, les deportacions, els empresonaments i els assassinats durant dues dècades van afeblir molt el moviment.

Els anarquistes van participar activament en la lluita contra la dictadura de Batista en la clandestinitat o en la guerrilla al costat de la resta del moviment revolucionari. En 1959, després de l'arribada de Fidel Castro al poder es prohibeixen totes les organitzacions anarquistes i comença la porga contra l'anarquisme, que és perseguit, militants assassinades, condemnades a llargues penes de presó o obligades a l'exili. Aquest va ser el colp de gràcia per a les idees llibertàries dins de la illa.

Des del triomf de la revolució es va instaurar una dictadura militar, autoritària i classista amb un vulgar capitalisme d'estat com a base econòmica subjugant a la població a un absolut control per part del poder centralitzat. És incomprensible que es parle de socialisme en Cuba, quan els mitjans de producció no estan en mans de la classe treballadora, ni existeixen organitzacions de democràcia proletària com a consells obrers, soviets o consells de fàbriques que asseguren un poder efectiu d'aquesta i la seua participació directa en la gestió pública. La classe obrera ha perdut tots els seus drets, els sindicats són organismes estatals i es persegueix, intimida, amenaça i empresona a tota persona que vulga organitzar-se políticament front a l'estat. La protesta, la vaga i la llibertat d'expressió es veuen minvades ja que malgrat no existir cap llei que les prohibisca, estan reprimides per mitjà d'altres figures del Codi Penal, la manipulació i el control.

Mentre en països capitalistes com l'estat espanyol els moviments socials critiquen la més mínima falta de llibertat, repressió, manipulació i corrupció per part de l'estat. Resulta incomprensible la tolerància davant certes pràctiques pel simple fet distintiu del braç executor.

No anem a ser nosaltres els qui dediquem els nostres esforços en la crítica o la lloança (sanitat i educació molt respectable segons la seua situació) al Règim Cubà més enllà que com a resposta al crit de solidaritat o denuncia que les nostres companyes a l'illa ens demanden. Per tot açò, malgrat la repressió i la impossibilitat d'expressar les seues idees, el moviment llibertari cubà, lluita a dia d'avui per a existir públicament. Per a poder desenvolupar els corrents llibertaris i crítiques de tipus autogestionari i federalista, són necessaris mitjans materials complicats de trobar en l'illa. Per a fer front a aquesta situació és indispensable la solidaritat des de l'exterior. Encara que siga una acció delicada, ja que l'ajuda internacional a moviments d'oposició és considerada pel govern com un finançament de "l'imperi” a favor de la contrarrevolució, l'Ateneu Anarquista de Castelló recolza la campanya internacional de recollida de material anarquista (llibres, revistes, periòdics, CD o DVD) promoguda per la IFA (Internacional de Federacions Anarquistes) i el GALSIC (Grup de Suport als Llibertaris i als Sindicalistes Independents de Cuba).

Creiem que és important que el poble cubà tinga l'oportunitat de conèixer les idees àcrates per a conèixer una part important de la seua història, i si pot ser del seu futur.